Can Cabanyes, d'Argentona

Les terres que conreava en Bartomeu Pinart i Gel eren tant parceries com de propietat. Conreava parceries del casal de can Cabanyes (1), també de can Martí de la Pujada –amb vinyes i un cirerer preciós, que feia goig de veure– i de can Bellatriu, i l’única terra de propietat que tenia era la que es trobava a Cul de Vaca, a la carretera de Dosrius.

Dels vuit fills que va tenir en Bartomeu, en Gaietà i en Pere eren els que conreaven les terres en propietat –guanyava 6 pessetes cada dia–, mentre que en Josep, el fill gran, s’encarregà de les terres i de la masoveria de can Cabanyes.  

Però centrem-nos amb en Josep. Es va casar amb la Maria Viñals i Carbonell (2) el 16 de desembre de 1909, tal com consta en el llibre de casament de l’època:

“En la parroquia de San Julián de Argentona, Obispado y Provincia de Barcelona, a los diez y seis de Diciembre de mil novecientos nueve, el Sec. D. Luís Pinart Pbro. Párroco de Bellver, con expresa licencia del infrascrito Cura-párroco de la citada de Argentona, procedidas las tres proclamas conciliares sin haber resultado impedimento alguno, evacuados todos los requisitos necesarios para la validez y legitimidad  de este contrato sacramental, con despacho del vicario general y habiéndose dispuesto de la manera conveniente para recibir el Sacramento, desposó y casó con palabras de presente que hicieron válido y legítimo matrimonio de una parte a José Pinart y Font, soltero, jornalero, de veinte y cuatro años de edad, hijo de los consortes vivientes Bartolomé Pinart y Gel y Juliana Font y Cabot; y de la otra parte a María Viñals y Carbonell, soltera, de edad veinte y un años, hija de los consortes difuntos Salvador Viñals y Sarrauta y Rosa Carbonell y Soler. Todos son naturales y vecinos de ésta. Fueron testigos Elias Botey y Valls, soltero, natural de Teyá, y Salvador Salom y Casanovas, soltero, labrador, natural y ambos vecinos de ésta. Y por ser así lo firma, Francisco Botey, Pbro. Párroco.”

Tot i que en Bartomeu, el seu primer fill, va néixer a can Jover, a Argentona -conegut també com a cal Peix-, els propers quatre fills (Roser, Pilar, Lluís i Carme) ho feren a la masia de can Cabanyes, perquè van deixar cal Peix per anar-hi a treballar de masover, vivint en aquest casal els primer anys de la seva infantesa.

En aquell temps, a Argentona hi havia dues tendències polítiques clares: d’una banda, hi havia els d’idees conservadores, que estaven d’acord amb en Fortí, o el de cal Groc (anomenats també els descamisats) i, de l’altra, hi havia els d’idees d’esquerres, els quals estaven d’acord amb el de cal Tomàs, anomenats també xergais o galeotus (3). Els galeotus eren un grup anticaciquista que, a partir de revistes i actes reivindicatius, combatia el poder del cacic local conegut amb el pseudònim d’El Groc. Doncs bé, en Josep Pinart i Font, el que fou campaner de Santa Maria, era un galeotu, a l’igual que la resta de Pinart.

A Can Cabanyes no només hi havia propietaris i masovers. També hi havia servents, capella pròpia i frare. No s’estaven de res. L’època que en Josep Pinart en va ser el masover, els propietaris de Can Cabanyes eren els darrers de divuit generacions de Cabanyes, perquè aquests, l’any 1922, van vendre el patrimoni a un antiquari barceloní, el senyor Salvador Babra i Arroyo. Amb aquests nous amos, la feina d’en Josep Pinart a les terres va anar minvant, i també els seus estalvis.

Dibuix de Lluís Bonet i Garí (1984)

Per il·lustrar una miqueta el que podien haver viscut en Josep Pinart i la seva família a can Cabanyes, reprodueixo un escrit publicat a la revista La Costa de Llevant, del 18 d’octubre de 1903. En ell veiem com es narra una excursió feta pel Patronat Escolar Obrer de Mataró fins al casal de can Cabanyes. Diu així:

 “Vull contarvos la escursió de diumenje passat, anomenada de can Cabanyes per ésser aqueixa casa ellegida per donarhi fondo.

¡Y quina impresió’ls causá la vista del Casal Cabanyes que s’axeca vora la Riera com una arquilla de marqueteria voltada de flors! Més l’admiració creixia á mida que pujant torrent amunt anaven destacantse més y més los detalls de la casa ahont devien hostatjarse.

La bandera catalana coronada ab l’escut imperial frissosa serpentejava per l’ayre fent relluhir sos colors sobre’l gris de la vetusta faixada. Ja’s descobreix el portal rodó que dona entrada al sagrari de la honradesa; els tres finestrals d’afilagranada factura ab sos marchs d’istil plateresch; son les tres sacres d’un altar axecat á la noblesa; y dominantho tot s’alça altiu el secular plátano, almoratxa grandiosa que vessa per tots costats la ombra y la fresca sobre la era, presbiteri d’aquell temple dedicat al travall de la terra.

Al arribar la colla, trobaren al peu de la portalada, que’ls esperaven, tota la familia Cabanyes en pés, y ab aquella franquesa y amabilitat que’ls es natural y característica les reberen ab carinyo y saludaren coralment. (...) Com la Iglesia de la casa no tenia cabuda per a tanta gent, s’improvisà, ab cobrellits vermells sospesos á banda y banda, un clos ombrejat pels plátanos. (...)

Finida la Missa, tota la comitiva se dirigí al bosquet de pins proper á la casa.

Tots experimentarem una sorpresa; sobre’l foyach se extenían blanquejant com una congesta de neu, dos estovalles blanques y netes de bugada y aquí y allá com figures d’un escut heráldich sortían les plates acurullades de virolats pebrots y tomátechs, les truitades, les estives de llonguets y l’aixerit porró.”

En aquesta època, doncs, mentre vivien a can Cabanyes, el fill gran d’en Josep Pinart, en Bartomeu, i la Maria Abril (4), ja festejaven. A Argentona tothom es coneixia, però és que a més a més la Maria anava sovint a can Cabanyes, perquè una de les moltes feines que feia -cosia a casa, ajudant la seva mare, i matava conills a casa del doctor Andreu Vintró, el metge del poble- era fer i rentar roba per les cases. Una d’aquestes cases era el casal de can Cabanyes.

---

(1) La masia de Can Cabanyes és un gran casal fortificat del segle XVI que constitueix un dels masos més notables de la comarca. Té planta rectangular, amb teulat a quatre vessants i garites als angles. La façana principal, de pedra ben tallada, és un bell exemplar renaixentista on hi destaquen el gran portal adovellat, els balcons rectangulars entre pilastres i motlluratge esculpit i l'escut heràldic. Damunt del finestral principal hi ha l'efígie de Carles V que, segons la tradició, hi sojornà durant unes jornades de cacera (vegeu a Crònica de Mataró, del 7 de novembre de 1985, pàg. 5, l’article titulat “Historial de Can Cabanyes d’Argentona. S’hi va allotjar el rei emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya”). Al pis superior s’obren les finestres quadrades de les golfes. A l'interior es guarden mobles i elements antics de gran valor històric. Actualment és un lloc de celebracions i banquets.

(2) A Argentona la coneixen com la Maria de can Soies. 
(3) Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (AAVV), Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, i també el llibre Argentona, història i records, de Jaume Clavell i Nogueras.

(4) Filla del barber del carrer Gran d’Argentona, conegut com en Xinitu.